Impact of being a caregiver for fragile persons or a grandparent carer on the control of diabetes mellitus

Section: Originals

How to quote

Vilela Pájaro A, Amat Camats G, Oliver García M. Influencia de ser figura cuidadora de personas frágiles o abuelos canguro en el control de la diabetes mellitus. Metas Enferm jul/ago 2018; 21(6):20-6.

Authors

Álvaro Vilela Pájaro1, Gemma Amat Camats2, Mercè Oliver García2

Position

1Enfermero Especialista en Familiar y Comunitaria. ABS Balaguer. Institut Català de la Salut2Enfermera. ABS Balaguer. Institut Català de la Salut

Contact address

Álvaro Vilela Pájaro. Rúa de San Lázaro, 87. 15707 Santiago de Compostela (A Coruña).

Contact email: alvaro.vilela.pajaro@gmail.com

Abstract

Objective: to determine if being the main caregiver for a fragile / dependent person, or being the carer for grandchildren, had any impact on the control values of Type 2 diabetics from a semi-rural area.
Method: a descriptive cross-sectional study conducted on Balaguer, a semi-rural Basic Health Area (BHA) in Lérida. Sample size: 1,150 persons selected through single-stage cluster sampling, based on three population profiles. The independent variables were: age and gender of the caregiver for dependent and/or fragile persons and carer for grandchildren. The dependent variables were: blood pressure, weight, HbA1c and adherence to diet. Descriptive statistic indexes were estimated, as well as group comparisons with a significance level of p< 0.05 (CI95%).
Results: the sample size was of 971 persons. Caregivers had lower diet adherence than non-caregivers (poor adherence: 50.5 % (n= 47) vs. 24.9 % (n= 219); p< 0,001). Carers for their grandchildren also presented lower diet adherence (poor adherence: 74.3 % (n= 107) vs. 19.2 % (n= 159); p< 0.001), higher mean HbA1c (average= 7.3 (SD: 1.4) vs. average= 7 (SD: 1.4); p= 0.009) and BMI (average= 31.6 (SD: 5.5) vs. average= 29.7 (SD:5): p< 0.05).
Conclusions: an association was found between being the caregiver for fragile or dependent persons, or caring for grandchildren, and diet adherence in persons with diabetes mellitus (DM2). In the case of carers for grandchildren, there was worse control of BMI and HbA1c. No differences were found in blood pressure values in any of the groups.

Keywords:

Diabetes Mellitus; caregivers; stress; grandchild; treatment compliance and adherence; metabolic control; descriptive cross-sectional study

Versión en Español

Título:

Influencia de ser figura cuidadora de personas frágiles o abuelos canguro en el control de la diabetes mellitus

Artículo completo no disponible en este idioma / Full article is not available in this language

Bibliography

  1. World Health Organization (WHO). Dept. of noncommunicable disease surveillance definition, diagnosis and classification of diabetes mellitus and its complications: Report of a WHO Consultation. Part 1: Diagnosis and classification of diabetes mellitus. Geneve: WHO; 1999.
  2. Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre diabetes tipo 2. Guía de Práctica Clínica sobre diabetes tipo 2. Guías de Práctica Clínica en el SNS: OSTEBA Nº 2006/08 Madrid: Plan Nacional para el SNS del MSC. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias del País Vasco; 2008.
  3. Murillo M, Fernández F, Tuneu L. Guía de seguimiento fármaco-terapéutico sobre diabetes. Pontevedra: Centro de Investigaciones y Publicaciones Farmacéuticas; 2004.
  4. Peralta M, Carbajal P. Adherencia a tratamiento. Rev Cent Dermatol Pascua. 2008; 17(3).
  5. World Health Organization (WHO). Adherence to long-term therapies. Evidence for action. Geneve: WHO; 2003.
  6. Ortiz M, Ortiz E, Gatica A, Gómez D. Factores psicosociales asociados a la adherencia al Tratamiento de la Diabetes Mellitus Tipo 2. Ter Psicol. 2011; 29(1):5-11.
  7. Carretero S, Garcés J, Rodenas F. La sobrecarga de las cuidadoras de personas dependientes: análisis y propuesta de intervención psicosocial. Valencia: Primera Tirant lo Blanch; 2006.
  8. Triadó C, Villar F, Solé C, Celdrán M, Pinazo S, Conde L, et al. Las abuelas/os cuidadores de sus nietos/as: tareas de cuidado, beneficios y dificultades del rol. International Journal of Developmental and Educational Psychology. 2008; 1(4):455-64.
  9. Weisbrot M. Evidencia orientada al paciente. ¿Las abuelas que cuidan nietos tienen más riesgo de enfermarse? Evid. actual. pract. Ambul. 2007; 10(6):188-91.
  10. Puentes Sierra LJ. Experiencias del adulto mayor en su autocuidado al asumir el rol de cuidador de su/s nieto/s [Trabajo de grado]. Bogotá: Pontificia Universidad Javeriana; 2013.
  11. Carter-Edwards L, Skelly AH, Cagle CS, Appel SJ. “They care but don’t understand”: Family support of African American women with type 2 diabetes. Diabetes Educ. 2004; 30(3): 493-501.
  12. Carthron DL, Busam MR. The diabetic health of african american grandmothers raising their grandchildren. Clinical Medicine Insights Women’s Health. 2016; 9(Suppl 1):41-6.
  13. Butler FR, Zakari N. Grandparents parenting grandchildren: assessing health status, parental stress, and social supports. J Gerontol Nurs. 2005; 31(3):43-54.
  14. Taylor J, Washington O, Artinian N, Lichtenburg P. Urban hypertensive African-American grandparents: stress, health, and implications of childcare. Clin Gerontol. 2007; 30(4):39-54.
  15. Velázquez Y, Espín A. Psychosocial impact and burden in informal caregiver of people suffering terminal chronic renal failure. Rev. cuba. salud pública. 2014; 40(1):3-17.
  16. García CA, Otero VY. Depresión y burnout en cuidadores primarios de pacientes con insuficiencia renal crónica (IRC). 1er. Congreso Interdisciplinario de Investigación Aplicada, Desarrollo e Innovación en la red de Universidades. México: Universidad del Valle de México; 2011.
  17. Pere A, Bartolomé M, Sabariego M, De Santos J. Construyendo futuro. Las personas mayores: una fuerza social emergente. Madrid: Alianza editorial; 2006.
  18. Boletín Oficial del Estado (BOE) Orden SAS/1729/2010, de 17 de junio, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Enfermería Familiar y Comunitaria. núm. 157. p. 57217-50.
  19. Aportació de la infermera en l’atenció primària de salut. Secretaria d’Estratègia i Coordinació. Direcció d’Estratègia d’Infermeria. Barcelona: Edició Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; 2010.
  20. Ezkurra P. Guía de actualización en diabetes mellitus tipo 2. Badalona: Fundación redGDPS; 2016.
  21. American Diabetes Association. Standard of Medical Care in Diabetes-2017. The Journal of Clinical and Applied Research And Education. 2017; 40 (suppl) 1.
  22. Departament de Salut. Servei Català de la Salut (CatSalut). Classificació estadística internacional de malalties i problemas relacionats amb la salut. 10ª revisió. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2010.
  23. Mancia G. Guía de práctica clínica de la ESH/ESC para el manejo de la hipertensión arterial. Hipertens riesgo vasc 2013; 30(Supl 3):4-91.
  24. Rubio MA, Salas-Salvadó J, Barbany M, Moreno B, Aranceta J, Bellido D, et al. Consenso SEEDO 2007 para la evaluación del sobrepeso y la obesidad y el establecimiento de criterios de intervención terapéutica. Rev Esp Obes 2007; 7-48.
  25. American Diabetes Association. Standard of Medical Care in Diabetes-2017. The Journal of Clinical and Applied Research and Education. 2017; 40 suppl 1.
  26. Orozco-Beltran D, Mata-Cases M, Artola S, Conthe P, Mediavilla J, Miranda C. Abordaje de la adherencia en diabetes mellitus tipo 2: situación actual y propuesta de posibles soluciones. Aten Primaria 2016; 48:406-20.
  27. Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO). Atención a las personas en situación de dependencia en España. Libro blanco. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales; 2005.
  28. Baztán JJ. Función y fragilidad, ¿qué tenemos que medir? Rev Esp Geriatr Gerontol. 2006; 41:36-42.
  29. Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Boletín Oficial del Estado (BOE) 15 de diciembre de 2006.
  30. Samuel-Hodge CD, Headen SW, Skelly AH. Influences on day-to-day self-management of type 2 diabetes among African-American women: spirituality, the multi-caregiver role, and other social context factors. Diabetes Care. 2000; 23(7):928-33.
  31. Cabrera de L, Castillo Rodríguez J, Domínguez Coello S, Rodríguez Pérez M, Brito Díaz B, Borges Álamo C, et al. Estilo de vida y adherencia al tratamiento de la población canaria con diabetes mellitus tipo 2. Rev. Esp. Salud Púb. 2009; 83(4): 567-75.
  32. McEwen LN, Kim C, Ettner SL, Herman WH, Karter AJ, Beckles GL, Brown AF. Competing demands for time and self-care behaviors, processes of care, and intermediate outcomes among people with diabetes. Diabetes Care. 2011; 34:1180-82.
  33. Befort C, Thomas J, Daley C, Rhode P, Ahluwalia J. Percepciones y creencias sobre el tamaño corporal, el peso y la pérdida de peso entre las mujeres afroamericanas: una investigación cualitativa. Salud Educ Behav. 2008; 35(3):410-26.
  34. Castro C, Rey A, Housemann R, Bacak S, McMullen K, Brownson R. Cuidadores de la familia rural y comportamientos de salud resulta de una encuesta epidemiológica. J Envejecimiento de la salud. 2007; 19(1):87-105.
  35. Crespo M, López J. Cuidadoras y cuidadores: el efecto del género en el cuidado no profesional de los mayores. Boletín sobre el envejecimiento. 2008; (35).
  36. Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. La “doble dependencia” de los abuelos españoles [internet]. Madrid: Sociedad Española de Geriatría y Gerontología; 2015. [citado 13 jun 2018]. Disponible en: https://www.segg.es/ciudadanos/2015/07/24/la-doble-dependencia-de-los-abuelos-espa%C3%B1oles
  37. Nadal F, Mauricio D, Mata M. Revisió de 20 anys d’atenció a la diabetis a Catalunya. Central de Resultats. Observatori del Sistema de Salut Catalunya (OSSC). Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS); 2014.